Periodòncia

La malaltia periodontal és la que afecta a les genives i a la resta d’estructures que donen suport a les dents, el 71% per cent de la població per sobre de l'edat de 35 anys la pateix i és la principal causa de la pèrdua de dents en la població mundial.

Contents_28_small

Si nota qualsevol dels següents símptomes acudeixi al seu dentista immediatament

Els bacteris presents a la placa causen la malaltia periodontal. Si no son eliminats amb cura, cada dia, amb el raspall i fil dental, aquesta s’endureix i es converteix en una substància dura i porosa anomenada càlcul (també conegut com a “sarro”). Les toxines que produeix la placa bacteriana son les causants d’ irritar les genives.

Al romandre durant un temps en el mateix lloc, provoquen que la geniva es desprengui de la superfície dental i es formin les bosses periodontals, que segueixen omplint-se de bacteris i generant més toxines, agreujant la malaltia. A mesura que la malaltia avança, les bosses es fan més grans i profundes i la placa penetra més, fins que arriba a destruir l’os que suporta la dent. És habitual que aquesta dent caigui o hagi de ser extreta per falta de suport ossi. Tot i que els bacteris son els únics que causen la malaltia periodontal, hi ha altres factors que l’agreugen, com ara la genètica, el tabaquisme, l’estrès, la diabetis, els canvis hormonals y la obesitat.

Símptomes mes freqüents

  • Genives vermelles i inflamades.
  • Sagnat espontani al raspallar-se o passar-se el fil dental.
  • Mobilitat o separació dental.
  • Mal alè continuat.
  • Augment de la sensibilitat dental, sobretot al fred.
  • Canvis en els espais interdentals i en la manera d’encaixar les dents al mossegar.
  • Canvis en els ajustaments de les pròtesis parcials.
  • Abscessos, flemons i pus entre la geniva i la dent.

El tractament

L’objectiu del tractament es eliminar la infecció que produeix la malaltia i un cop es té controlada, es frena el procés destructiu de l’os i es poden començar a conservar sans tant les dents com els teixits periodontals. Depenent de la quantitat d’os de suport destruït, les dents tractades tindran millor o pitjor pronòstic des del punt de vista funcional. Per tot això, és importantíssim el diagnòstic i tractament precoç de la malaltia.